mardi 24 novembre 2009

Lo milhàs


*
Lo plat del paure... benlèu... mas aquò's bon!

Recèpta per 6 personas

* 3 litres d'aiga


* 1 litre de lach


* 1 kg de farina de milh


* 300 g de farina de blat


* 150 g de burre


* 1 culheron de sal


* 1/2 veire de pastis o de ròm o d'aigardent


* qualques ruscas d'irange o de liquor de flor d'irangièr


* 200 g de sucre en polvera





Metre dins un pairòl o autre recipient : l'aiga, lo lach, lo burre, la sal e portar a ebullicion.


Dins un grand ensaladièr, mesclar la farina de milh amb lo blat.


Versar aquela mescla en pluèja en remenant energicament amb una espatula.


Incorporar lo burre, las ruscas d'irange o la liquor d'irangièr.


Faire còire una ora.


10 minutas dabans la fin de la coseson ajustar lo sucre.


Lo milhàs es cuèch quand l'espatula se ten drecha dins lo pairòl.


Versar lo milhàs sus una toalha o un grand toalhon farinat, faire una jaça de 1,5 cm.


Daissar refregir e talhar en carrats.


Manjar freg o caud passat a la padena amb de burre, salpicat de sucre, de mèl o de confitura.



Per ne saber mai sus lo milhàs:

http://www.ieo-lengadoc.org/ieospip/spip.php?article391


N'i a tanben que lo veson en mai grand...!!! N'i a que lo compran abans de lo manjar...


jeudi 5 novembre 2009

La legenda del pic Sant Lop

.
Un cop èra a l’edat mejana tres òmes joves e rics, un se disiá Lop, lo segond Guiral, lo tresen Clar.
Eran amoroses de la meteissa domaisèla: una doça princessa que la belesa aviá conquistat lo còr de totis los senhors de Lengadòc. Demorava amb son paire, senhor de Sant Martin de Londras, que desesperava de li trobar un espós.
- « Me maridarai amb lo que serà mai gloriós ».
E vaquí nòstres tres pretendents valents que parton en crosada, cadun pòrta las colors de la Dòna.
Los tres cavalièrs tornèron de la guèrra aureolats de glòria, precedits de las legendas de lors fachses d’armas.
Mai la doça princessa los aviá pas pogut esperar, la mòrt èra venguda per l’emportar dins son país de mòrt.
Desesperats, los tres amoroses decidiguèron de viure en ermitans al som de tres puèges vesins per pas perdre de vista Sant Martin de Londras ont era lo tombèl de lor princessa.
Clar partiguèt sus una montanha al sud, Lop a l’est e Guiral al nord. Un cop l’an, a l’aniversari de la Dòna, los tres senhors alucavan un fuoc sus la montanha, per se montrar l’un l’autre qu’èran en vida e que pensavan a ela.
Mas a cap d’unas annadas, i aguèt pas que dos fuocs d’alucats, pùei un sol, pùei pas cap.
Uèi, la memoria d’aqueles amors tan grands es totjorn viva: cada montanha porta encara lo nom dels amoroses: lo mont Sant Guiral ( cerca del mont Aigoal ), lo mont Sant Clar (al som de la vila de Seta) e lo pic Sant Lop, que lusiguèt lo darrièr...




Pic Sant Lop, fotò de Georges Souche, ligam: http://www.cardabelle.fr/galerie-herault.htm




Aquela legenda se pòt trobar dins “Les mystères de l’hérault” lo libre de Paula e Olivier Astruc,Editions Ed. De Borée, 2008.
.